16 dies a USA: 2008

divendres, 22 d’agost del 2008

DIA 15: Ja som a Argentona, ha acabat el gran viatge!

Ja som a Argentona! Un dia abans del previst però ... que bé que estem a casa després de tants dies voltant!

Estem molt contents, de bon humor i amb el son totalment girat. A les 2h de la matinada voltem tots per casa sense son, i ens llevem a les 11h del mati..

Estem desfent les maletes !! quanta roba per rentar! La casa sembla una bugaderia industrial!

i mirant i remirant els records que hem portat del viatge, les ninetes de la Jana, els records de la Laura, .. les fotos.. no ens les acabem de tantes que hem arribat a fer-ne.

Ha estat un viatge genial, hem fet moltíssimes coses i hem disfrutat molt. Segur que recordarem aquests dies tan bonics.

Ara disfrutarem del que ens queda de vacances, tranquilets, menjant pà amb tomàquet, verduretes i fruita.. El que segur no trobarem a faltar es el menjar americà...

MARIA i JOAN

dijous, 21 d’agost del 2008

Marxem d'Orlando escapant de l'huracà Fay

Ahir no vaig tenir temps d'escriure al blog.. altra feina teniem amb en Joan!. Ara que ja estem de camí cap a Atlanta en l'avió de les 10h del matí ja us podem explicar tranquils la nostra última aventura.

En el plà de viatge que haviem preparat fa mesos teniem previst agafar el vol de tornada desde Miami, però els plans dels darrers dies s'han capgirat per culpa de FAY. I qui es FAY? doncs una tempesta tropical -huracà que justament va entrar ahir a Florida provocant tempestes i vents bestials pel lloc on voliem fer la nostra darrera part del viatge- els Keys: Noticia de Fay a La Vanguardia

El problema però no ha estat cancelar les visites dels últims dies als Keys ja que estàvem allotjats en un hotel magnífic disfrutant moltíssim de la nostra estada a Orlando.. el problema ha estat trobar una manera segura de poder tornar cap a casa..

Hem passat dos dies molt preocupats per culpa del ditxós Fay.

Inicialment veient per internet i la tele la trajectoria prevista de la tempesta vam pensar que la millor opció seria no viatjar desde Orlando a Miami, on a part de vent i pluja hi havia risc de tornados.. Després d'interminables esperes en línees telefóniques de la companyia aerea Delta i d'anar discutint amb asssistents bastant inútils vam aconseguir (després de que a sobre ens fessin pagar pel canvi) canviar la nostra reserva i sortir desde Orlando on ens trobàvem..

El nou plà semblava segur, i teniem la sortida de l'avió prevista per les 5h de la tarda de l'endemà.. Més tranquils vam passar un dia divertit de sol, piscina, tenis i compres en Outlets..

Però conforme anava avançant el dia els pronòstics del FAY eren pitjors per Orlando.. Entrada la nit, mentre els nens ja dormien tranquils i contents a l'hotel, em vaig desesperar veient a les notícies que a l'hora prevista per volar , l 'huracà estava previst que estigués a sobre la ciutat d'Orlando!! Sort que en un rampell per sortir d'allà vaig pensar en trucar a Delta altra vegada per intentar a la desesperada que ens donessin plaça en un vol més aviat al matí..

Quan finalment ens van confirmar que teniem plaça en l'avió del matí ens vam relaxar però aleshores vam haver de correr ( eren les 2h de la matinada) a empaquetar-ho tot, preparant les maletes per sortir de l'hotel de matinada.

Quina sensació.. de matinada amb els nens tots corrents escapant de l'huracà... Sortint de l'hotel ja vam veure les primeres ràfegues de vent i molta, molta pluja.. Com deia en joan era sols el primer braç del huracà que anava arribant..

A dalt l'avió deixem Orlando negat ja per la pluja i amb forts vents que ja van movent les branques de les pobretes palmeres--

Buf! quin descans! aviat serem a Atlanta..i desde allà volarem cap a casa

MARIA

dimarts, 19 d’agost del 2008

DIA 14: Des d'Atlanta, cami cap a casa ...

Escrivim aquesta petita nota des de l'aeroport d'Atlanta mentre fem camí cap a Barcelona. Hem d'esperar mes de 8 hores però aquest aeroport es molt bonic i està ple de botigues i entreteniment. Així descansem i ens preparem per fer la nit a l'avió, volant l'Atlàntic.
Hem deixat enrera la tempesta tropical Fey, ja us explicarem mes detalls ... aviat a casa!

JOAN, MARIA, ALBERT, LAURA i JANA

DIA 13: BYE, BYE, USA

Últim dia de vacances reals. Demà començarem l'aventura de la tornada. Un dia abans per evitar el mal temps previst pel dimecres a la zona de Miami que no ens ha deixat visitar la zona de Key West. Així que hem fet un canvi de bitllet i tornem un dia abans per anar mes tranquils.
Avui hem fet shopping per alegria de tothom i en especial de "les dones". regals i sorpreses per tothom
Acabem el bloc desde USA però segur que l'acabarem des de casa per explicar els últims detalls.

Fins aviat !!!
http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-13/

JOAN

dilluns, 18 d’agost del 2008

I vam donar de menjar als dofins...

Avui ha estat un dia de nou ple d'emocions. De bon matí ja ens hem trobat amb la primera sorpresa a l'hora de l'esmorzar. Hem compartit taula amb en Pluto, la Minnie i en Goofy.. Que divertit que ha sigut! ..
Després cap a Sea World.. aquesta vegada el GPS no ha fallat i en 15 minutets ja teniem el cotxe aparcadet en una gran esplanada.. Aqui en Joan i jo estavem preocupats perque teniem unes entrades que indicaven que estaven caducades el 30/06. Portàvem dies discutint que fariem.. en Joan era de l'opinió de preguntar a les guixetes, però jo l'he convençut finalment per l'opció fer-se els "longuis" i entrar com si res.. Mentre en Joan posava el tiquet electrònic a l'entrada jo estava escagarrinada pensant que ens tocaria pagar de nou els 300 Euro .. però sorprenentment la maquineta ha agafat totes les entrades com si fossin correctes!! Ja erem dins el parc!!
Allà , contents com estàvem, ens hem fet una primera foto amb la mascota Shamu.. i ens hem recordat de que era el 1 aniversari de la Maria i l'Anna. Per un moment m'he recordat de fa una any amb la Laia a la Dexeus i he recordat els moments del llarg part de les nenes, i l'emoció de veure-les acabadetes de nèixer.. Ens ha sapigut greu no ser amb elles per celebrar el primer aniversari però aviat les tornarem a veure i els hi farem un gran peto...
Hem vist tortugues marines, els nens i en Joan han tocat les mantes marines ( a mi em feien fàstic..), .. Un moment crucial del dia ha estat quan hem donat menjar als dofins.. Bé, jo m'he mirat l'activitat a distancia prudent doncs veia una boca molt grossa i no em fiava dels meus reflexes.. però l'Albert, la Laura, la Jana i en Joan, els 4 valents han alimentat ells mateixos els dofins!!
Pel camí cap a la propera atracció hem vist cocodrils i després hem assistit a un espectacle molt bonic de dofins i balenes.. després hem estat agosarats i hem pujat a una especie de Tutuki Splash, on ens hem remullat.. A la Jana no li ha fet gens de por l'atracció i la velocitat però estava enfadada perque se li havia mullat el vestit de princesa.
Per cert, la Jana s'ha passejat tot el dia amb un vestit llarg rosa de princesa que cantava com una almeja al mig del parc..
Per la tarda hem vist els pinguins ( monissims..), els lleons marins ( simpatiquissims..), una morsa ( que es tocava la tita..), dues balugues (maquissimes) i un os polar ( enorme!).
El dia a Sea Word ha acabat amb un gran espectacle- a l'americana- on el protagonista era l'orca SHAMU!!
Contents hem tornat cap a l'hotel..
Fins dema
MARIA

diumenge, 17 d’agost del 2008

Seguim vigilant la tormenta...

Estem una mica desconcertats i no sabem que fer. I es que ningú aquí no sap que fer. Tothom diu que amb els huracans mai se sap, que s'han de pendre les decisions a última hora per que no imprevisibles i tant poden canviar de ruta com desapareixer de cop o reforçar-se sense avisar...
Aquest matí hem gastat molt temps planejant una alternativa: la de viatjar cap al nord i agafar el avió directament a Atlanta. Però hi ha molt inconvenients: la cancel.lació del tram Miami-Atlanta ens costa molts diners, el cotxe llogat no es pot deixar a un altre estat (Atlanta es Georgia) i per tant hauriem de llogar un altre cotxe, la distància es molt llarga i de fet, malgrat deixariem l'estel.la de l'huracan al darrera ens vindria perseguint i al cap de poc el tindriem també a Atlanta (encara que molt debilitat)
La opció es baixar a Miami però per la costa est (l'huracan arivarà per l'oest, el golf de Mèxic) però encara que no passem pel mig ens han avisat que pot ser pitjor ja que a una certa distància de la tormenta es a on es formen els tornados i en qualsevol cas el vent i la pluja son molt forts. No se, la tele va pujant el nivell d'alarma (ja parlen de rutes d'evacuació cap al nord). Aquí els americans s'estant començant a preocupar però per a ells l'alternativa es quedar-se a l'hotel i esperar a que passi. Però nosaltres tenim que agafar un avió!!!
Anirem a dormir i demà decidirem, no serà fàcil...

JOAN

DIA 12: SeaWorld

Shamu! Shamu! Shamu!
Aquests son els crits que has de fer per que surti Shamu, la Orca de Seaworld que meravella a tothom, petits i grans. I es que no n'hi ha per menys, quina bèstia mes gran! ha sigut un magnífic final de festa als parcs d'Orlando. Segons els nens ha estat el millor, hem vist (i tocat!) dofins, tortugues, mantes, lleons marins, foques, taurons, balenes, orques ...
La única pega ha estat la calor, els nens estaven emocionadíssims però la Maria i jo no podiem mes amb la calor que feia i ens anavem arrossegant fins a trovar qualsevol exposició sobre els osos polars per poder tocar una mica de gel i refrescar-nos, per sort ha estat l'únic dia realment calurós,ja que no ha plogut en cap moment i la temperatura ha anat pujant. No sabem a quant hem arrivat per que als parcs amaguen qualsevol termometre per que no t'espantis, ho buscaré a internet...
Els parcs han acabat. Demà a veure si podem fer una mica de shopping als outlets abans de empendre l'etapa final de tornada.

Les fotos d'avui: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-12/

JOAN

Alerta d'Huracà: canvi de plans?

Aquesta nota no la publicarem per no espantar a la família. Però l'escric per al nostre recordatori.
Ja fa dies que estava mirant la web de meteorologia per que des de que vam sortir de Catalunya hi havia dues depressions a l'Atlàntic que amenaçaven de convertirse en tormenta tropical o huracans. De fet ho vaig anotar al bloc de fa dos dies però la Maria m'ho va fer treure per no espantar a la família i tenia raó.
Doncs avui ja han saltat totes les alarmes. La depressió s'ha convertit en una senyora tormenta tropical, ha matat 4 persones a Haiti (allà molta gent viu al ras) i ara està creixent mentres arriva a Cuba.
Les previsions van empitjorant: es pot arrivar a convertir en huracà de força 1 (o fins i tot 2) amb vents de 150 km/h i te previst atravessar la península de Florida de sud a nord. Entre dimarts i dimecres.
Això ens fastidia els plans. Per començar res d'anar a pasar als últims dies a "los Cayos" (acaven d'anunciar que evacuen aquella zona de turistes) i de fet no podem ni baixar cap a Miami sense evitar atravesar la tormenta. I a la tele cada vegada estan mes esverats, es recorden de l'huracà Charlie que tant mal va fer fa 4 anys.
Així que estem improvitzant un pla alternatiu amb l'ajut dels consells dels nostres amics Juan i Lucia. De fet el mes sensat sembla evitar la tormenta i això vol dir "fugir" cap al nord fora de l'alcanç de la tormenta (a terra es desfan). Com que teniem que volar de Miami a Atlanta per després anar a Barcelona el dimecres ara estem valorant seriament cancelar el bitllet d'avió intern i anar en cotxe directament a Atlanta (està a mes de 600 km però seria pitjor fer 300 atravessant un huracà, no?)
Estem fent les consultes (a on parariem, com cancelar el primer tram del bitllet, com deixar el cotxe llogat en una altra ciutat...) però crec que haurem de fer això a no ser que demà canviin les previsions.
A mi no em fa mandra conduir i podem coneixer Georgia i Atlanta si hi arrivem amb temps.
Fins i tot a mi em semblava un pla exagerat però cada hora que pasa ho veig mes clar. Els locals estan començant a agafar por (no aquí a l'hotel però per la tele relaten que la gent ja està buidant els supermercats de eines i enginys de supervivència) i el governador de Florida ha declarat el estat de emergència.
Tampoc cal alarmar-se. Aquí segueix tot igual, plou i fa sol, i els ianquis segueixen banyant-se al jacuzzi exterior encara que troni.
Demà intentarem anar a SeaWorld com estava previst. Ens quedarem una nit mes a dormir a Orlando (ho vam canviar abans de saber lo del huracà) i després si les previsions no canvien sortirem cap a munt deixant la tormenta al darrera.
El pitjor que pot pasar es que ens haguessim de quedar dos dies a un hotel esperant a que passi o que es cancelés el vol per l'emergència i llavors suposo que sortiriem un dia mes tard.
Veurem que diuen demà...

Encara estem marejats

Deu n'hi do. Mira que a mi m'agraden les atraccions "fortes" i mai he dit que no repetiria a cap de les atraccions que he pujat: des del Dragon Khan de Port Aventura fins a la llançadora de la torre de comunicacions de Las Vegas... però avui hem pujat a una atracció que no penso repetir mai mes. Era un simulador de llançament de cohets cap a Mart al parc futurista d'Epcot.
I això que ens han avisat mil vegades (els americans no es queden curts): que si podia provocar mareig, que si no era apte per persones delicades... però com que ho diuen a tot arreu he pensat que seria com les demés. Ademés podiem escollir dues aventures: la normal i la forta. I nosaltres (jo, la Laura i l'Albert) valents com el que mes ens hem pujat a la forta sense pensar-ho. Quan estavem a la qua ja hem començat a sospitar ja que la gent que sortia tenia una cara descolocada. Ni tant sols podien caminar i anaven fent "esses" amb cares de mareig.
Però ja era massa tard, hem entrat a les capsules i un cop a dins... fffiiiuuu, cap amunt. En realitat no anavem cap amunt sinó que estavem en una mena de centrifugadora que per la força de rotació ens aixafave, contra els seients de tant ràpid que voltava. Després he llegit que estavem sotmesos a una força 2,5G, dues vegades i mitja la força de la gravetat, i per tant el meu pes aparent era de mes de 150 kg (sorties amb la sensació de tenir la cara totalment aixafada)
Doncs clar, l'Albert marejat com una sopa (la Laura ha aguantat prou bé) i jo també, i com que a sobre acabavem de dinar l'Albert ha acabat bescanviant l'hamburguesa... sort que ja hi havia bosses de paper com en els avions.
I això no es tot. Malgrat hem sortit blancs i l'Albert totalment "grogui" ens hem pujat a una altra atracció "fatal" a on ens esperaven la Maria i la Jana. No era res de l'altre mon (un simulador de proves cotxes) però ha sigut suficient per que l'Albert acabés de buidar l'estòmac. El mes bo es que mentres vomitava ell anava dient a tothom amb veu alta: "it's not from this atraction! I'm sick from the other one.../ no es d'aquesta atracció! estic marejat de l'altre".
I es que al pobret li feia vergonya que la gent pensés que s'havia marejat amb el cotxe.
Malgrat tot al final hem rigut tots recordant la historia. Hem anat a l'hotel a recuperar-nos i després de sopar tot estava oblidat i quedarà com una anècdota divertida del viatge.

JOAN

PD: Les fotos d'avui: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-11/

dissabte, 16 d’agost del 2008

DIA 11: Visita a Epcot

Avui hem visitat un altre parc: el d'Epcot. Ens hem llevat com cada dia ben aviat i hem aprofitat el matí amb una mica de sol per estar una estoneta a la piscina.
Ens hem relaxat i hem descansat del moviment d'ahir a Magic Kingdom..
Amb l'autobús que surt de l'hotel de seguida hem arribat al parc. Allà una enorme esfera ens ha donat la benvinguda. Hem visitat la primera atracció molt divertida en la que hem visualitzat la nostra vida en el futur.. després hem viatjat per l'oceà amb en Nemo , hem viatjat per la història en una atracció molt bonica i hem agafat un barquet per anar a dinar al mig del llac.
Per la tarda els valents de la colla, el pare, l'Albert i la Laura han volgut anar a una atracció que reprodueix el llançament d'una nau espacial que va a Marte.. L'atracció era de donar voltes i han sortit els 3 marejats com sopes.. En sortir de l'atracció hem pujat a un cotxe que corre a gran velocitat i en sortir el pobre Albert ha vomitat... Un cop recuperat hem acabat la nostra visita al parc.
Ara soparem i descansarem una mica, els nens estan esverats i l'Albert ni se'n recorda ja del mareig.

I vam veure les princeses de Disney..

Encara em fa mal tot el cos de tant caminar i correr amunt i avall pel parc... Ahir finalment, després de 10 dies de viatge , vam conèixer en persona a les princeses Disney, i al Pato Donald i al Mickey i...
Va ser un dia intensiu que va començar amb un bon esmorzar al super hotel.. Bé, l'esmorzar magnífic , la única pega va ser que l'Albert que viu moments de gran emoció es va tirar tot el suc de taronja per sobre i vam haver de correr a canviar-lo de dalt a baix.
En acabar corrents ( aquesta va ser la tònica general d'ahir..) cap a agafar un autobús que ens deixaria a l'estació d'un tren llançadora que ens portaria a l'entrada del parc..el dia prometia..
De seguida vam agafar un trenet que boreja el parc i vam anar a parar a la zona del Mickey.. El vam conèixer en persona i la cara dels nens es va il.luminar. Amb una mà agafaven amb força el llibret d'autògrafs que vam comprar just abans d'entrar i amb l'altre tocaven al Mickey..
Aquesta escena es va repetir varies vegades durant el matí, cada vegada que coneixiem algun personatge nou. El moment més emocionant com bé va descriure ahir a la nit en Joan va ser la trobada de la Jana amb la seva princesa.
Vam visitar varies atraccions- "It's a small world", "Peter Pan flight". Vam dinar en un restaurantet al parc i vam continuar visitant atraccions, veient espectacles, cavalcades Diseny i buscant personatges que ens firmessin al llibret d'autografs.
La Jana es volia vestir de princesa i li vam comprar un vestit rosa i unes sabates .. Amb aquesta disfressa vam continuar la nostra visita.
El dia va ser esgotador, cap al vespre ja no ens sentiem les cames de tan caminar..però encara vam tenir forces per pujar al "Mountain Splash" on vam mullar-nos de valent i riure molt després de baixar en picat (inclosa la super Jana) per un pendent bestial..
Per la nit, ens vam quedar a veure el castell de focs d'artificis que no tenia res a envejar als focs de Blanes..
Pum, pum, pum, .. els focs sortien de diferents parts del parc i la cara de la Laura i l'Albert s'il.luminava.. La Jana aqui no va disfrutar ( els focs li fan por...).
En sortir dels focs vam anar a comprar uns records a la botiga.. Ens vam recordar de l'Aleix!! i les nenes!. La Jana preguntava. ¿¿ i que deu fer l'Aleix??. Ens recordem tots d'ell, de les nenes i de la familieta..
Finalment la Jana es va adormir en el cotxet i amb l'autobús vam arribar a l'hotel..
Quin cansament! Fins demà ...
MARIA

DIA 10: El dia de la princesa Jana

Avui es el primer dia que no tinc cap dubte de quina foto destacar per al bloc. Hem anat al Magic Kingdom, el parc estrella de Disney. Allà la Jana ha fet realitat un somni que tenia des de fa mesos (o pot ser anys): fer-li un petó a la princesa Ventafocs, la seva preferida.
La Jana te una nina de la Ventafocs a la capçalera del seu llit i cada dia li fa un petó, però avui l'ha vist "de veritat" i no només li ha fet un petó sinó que la princesa ha estat una bona estona amb ella explicant-li coses i fent-li abraçades.
Com diu un anunci de la televisió: "hi ha coses que no tenen preu"

JOAN

PD: Aquí teniu les nombroses fotos d'avui: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-10/
Pot ser ahir no vau poder llegir l'escrit de la Maria per un problema tècnic que ja he arreglat, aquí el teniu de nou: "... i hem caminat per la lluna"

divendres, 15 d’agost del 2008

... i hem caminat per la lluna

La visita al Kennedy Space Center (KSC)
Vam sortir cap al KSC després d'un esmorzar pantacruèlic dels que li agraden tant a l'avi. Hi havia de tot per escollir, i l'Albert anava amunt i avall amb el plat curull de donuts, salsitxes, ous remenats...
En arribar al KSC vam veure ja els primers cohets i la cara d'en Joan era d'entusiasme i emoció.. L'Albert al principi es pensava que anàvem a veure un museu, però quan va anar descobrint el que visitàvem va anar compartint amb en Joan les cares de oh! guay!. Les noies de casa també ens ho vam passar molt bé encara que la Jana tenia més interés en pintar al seu quadernet unes naus especials que en veure-les de veritat.
Amb el tour que en Joan havia contractat per internet ens van portar a veure totes les instal.lacions de la NASA. Vam veure la zona d'enlairement des d'on va sortir la primera vegada l'home per anar cap a la lluna. L'any 1969. L'any que jo vaig nèixer...Recordo com la mare m'explicava l'emoció que va tenir amb el pare quan van veure-ho per la tele... Nosaltres estavem també emocionats de veure en directe totes les instal.lacions. Pel camí amb l'autobús del tour vam passar per uns llacs on hi havia cocodrils, i en vam veure 3 !!!

En acabar el tour vam poder disfrutar d'una pel.lícula emocionant en 3D (portàvem tots unes ulleres psicodèliques grogues..).. semblava talment que estiguessim trepitjant la lluna, com van fer els astronautes del Apollo..

Els grans i el pare van pujar també a un simulador d'enlairament de cohets... i els hi van encantar.
El dia va acabar en un restaurant a l'hotel amb els nens destrossats dormint-se a sobre la taula i nosaltres intentant disfrutar d'un bon àpat després de tot un dia fora, menjant malament. Bona nit, Demà coneixerem les princeses de Disney.

MARIA

DIA 9: Visita a la NASA (Kennedy Space Center)

Dia complert a les instal.lacions de la NASA a Cape Canaveral. Es molt emocionant veure tots els llocs que tantes vegades hem vist a la tele quan surten els cohets i a onencara es conserven els records de l'anada de l'home a la lluna. Hem agafat un tour en bus que ens ha portat per totes les instal.lacions i després hem passat la resta del dia en el museu. Ens hem anat escapant de les pluges per moments. Jo ja hi havia estat amb IBM però no em cansaria mai de tornar-hi.
L'Albert ha comprat un record pel seu amic Manuel de Madrid, a ell li agradaria molt haver estat aquí i l'Albert ho sap.
De tornada a l'hotel el GPS ens ha tornat ha fer perdre una mica però finalment hem arrivat i hem anat a sopar al restaurant de l'hotel amb els nens mig adormits. Abans d'anar al llit, però, sempre mirem el resum de les olimpiades. La Jana només pensa en les princesses que demà podrà veure a Magic Kingdom de Disney.

Les fotos: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-9/

JOAN

dijous, 14 d’agost del 2008

DIA 8: La ruta nocturna a North Florida

Aquesta tarda hem sortit tard de Miami. Hem tingut de deixar les claus a la Yunia, la dona que cuida el pis al Marcelo, i hem tingut que baixar al sud per anar a la casa que també cuida, en direcció contraria a on anàvem.
Així que a les 6:30 sortiem de South Florida per enfilar el camí cap al nord de la península, no voliem arrivar molt tard a l'hotel.
Els nens estaven excitats i pesadets però de seguida s'han adormit. La ruta era llarga, mes de 4 hores... Quan ens faltaven unes 100 milles el GPS ens ha gastat una mala pasada: resulta que ens ha avisat que hi havia una ruta alternativa recomenada i com que havien avisat de que hi havia un accident a prop de Orlando la Maria ha decidit que agafèssim la ruta proposada. Doncs ha resultat un desastre, la ruta ens ha portat per unes carreteres locals desertes. Havia plogut i estava mig enboirat i hem atravessat una reserva de animals salvatges i boscos humits en plena foscor. En trams de mes de 50 km no veiem ni un sol cotxe ni ser viu !!! La veritat es que feia una mica de por, els nens s'han despertat i s'han trovat allà al mig, negre com la gola d'un llop i només de tant en tant trovavem unes creus iluminades (d'autèntica pelicula de por). El moment de màxima tensió ha sigut quan ens venien unes llums a sobre que semblava un cotxe que anés en sentit contrari.
Al final tot ha acabat be... després de molts kilòmetres pasant per llocs inhòspits i molta paciència per part meva hem arrivat a la zona d'hotels de Orlando. Era quasi mitja nit però hi havia un tràfic molt intens. Tot són botigues i hotels, a on deu viure la gent a Orlando? Això es una gran factoria de turisme a l'engròs. Hem arrivat i el hotel es magnífic (http://buenavistapalace.com), està en una zona ambientada com una illa tropical i el servei es ultra-amable, ens han tractat com uns senyors i els nens han començat a flipar amb la benvinguda (els hi han regalat uns adhesius de Disney)
Tot just hem entrat a l'habitació (amb dos llits dobles magnífics) s'ha posat a ploure a lo bèstia (com de costum per aquí).
Encara que estem a Orlando demà encara no anem als parcs de Disney. Agafarem el cotxe i anirem fins a Kennedy Space Center (la NASA!) que està a una horeta d'aquí, jo ja hi he anat amb IBM. La Jana encara s'haurà d'esperar una mica per conèixer les princesses de veritat. A veure si no plou, les previsions son molt dolentes però tenim contractada una visita per la zona de llançament de cohets que es fa en autobús així que si ha de ploure millor que ho faci demà.

Aquí teniu les fotos del dia: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-8

JOAN

dimecres, 13 d’agost del 2008

Miami Beach- bye Miami

Avui es el darrer dia que estem a Miami. Ara aquesta tarda emprenem la ruta cap a Orlando.
Aquest mati l'Albert i el pare han acabat el últim set del partidet de tenis que ahir van començar. Ha guanyat l'Albert per 7-6. i ja us podeu imaginar com estava de content. En acabar el partidet hem anat a Miami Beach. Els carrers del voltant semblaven més perillosos que la zona VIP on estem.. La platja molt bonica, llarguíssima, i neta. He vist un peix amb un agulló llarg dins l'aigua..Per arribar a Miami Beach hem passat per unes zones molt maques de la ciutat, amb grans cases cadascuna amb el seu amarre i el seu iot a la porta.. Voliem intentar entrar per un carrer que hi accedia però estava vigilat i prohibit als foresters.. Hem pensat que en alguna d'aquestes cases hi devia viure en Julio Iglesias.
De tornada a l'apartament hem fet la ultima paradeta al supermercat Publix per comprar una miqueta de dinar, hem fet també la ultima banyadeta a la piscina de l'apartament i l'ultim dinar.
La veritat és que el lloc on hem passat els ultims 4 dies ha estat molt comfortable,
Recollim equipatges, tanquem apartament i enfilem la ruta amb el cotxe.

MARIA

Actualització de fotos

La Maria se m'adelanta cada matí per escriure la seva entrada al bloc. Està entusiasmada explicant les vivències, la veritat es que serà un molt bon record. Així jo em dedico a revisar que tècnicament tot funcioni i a anar introduint millores e innovacions. Es poden fer coses molt xules en un bloc!
Ara estem acabant la segona part de les quatre de les que es composa el viatge: la primera va ser Nova York, ara estem a la zona de Miami-Boca Ratón. Demà anirem cap a Orlando i el Parcs infantils i la última part encara es una incògnita. Tenim previst baixar de nord a sud per la costa oest del Golf de Mèxic per tornar a Miami a agafar l'avió en lloc de pasar per la costa est que ja haurem atravesat. En aquella àrea hi ha "poc a fer", la ciutat principal es Tampa però tothom diu que no te res d'especial. Però les platges son molt maques hi cap al sud hi ha els Parcs Naturals de "los Cayos" (the Keys) Everglades, etc... així que segurament farem alguna excursió a veure cocodrils, dofins i altres bitxos.
Abans que se m'oblidi, les fotos d'avui:
http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-7/
I les fotos d'ahir i d'abans d'ahir que he atualitzat (encara no se girar-les a l'álbum)
http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-6/
http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-5/

JOAN

dimarts, 12 d’agost del 2008

DIA 7: Un mati de platja, una tarda de pluja

Aquest matí finalment l'Albert ha pogut complir el seu somni: jugar a les pistes de tennis de Miami. No he explicat que ahir finalment en Marcelo no va jugar amb ell perque es va adormir i havia de fer la maleta..
A les 6.45 h del mati m'he despertat i m'he trobat a l'Albert a la sala d'estar practicant amb la raqueta com si estigués jugant un partit. Després d'esmorzar abans de les 8h ja eren a les pistes i han fet un partit molt emocionant el pare i l'Albert. Després ens hem dirigit amb el cotxe cap a una platja que ens havia recomanat una botiguera argentina ahir al downtown.
Hem arribat a Hallendale beach, i encara que de lluny es veien molt nuvols el dia ens ha acompanyat. La platja era de sorra fina blanc-gris, l'aigua transparent d'un color blau verdós. Aquestes platges de Miami son de les que pots caminar quilómetres sense enfonsar-te.. Ha estat molt i molt bé. La Jana però tenia por de que vingués un tauró.. els grans li havien explicat no se quines histories. Hem vist un cranc i quan ja els nuvols s'apropaven ens hem dutxat i hem agafat el cotxe. Quan ja erem dins el cotxe ha començat a caure una tromba d'aigua ! ens ha anat per pels! Es increible com varia de depressa el temps, i en minuts es passa d'un sol espectacular a un aiguat.
Abans d'anar a dinar a l'apartament hem parat en un supermercat Publix, i hem comprat 4 cosetes per aguantar fins demà.
Per la tarda, després de veure a la tele els jocs olímpics, hem anat a fer alguns encàrregs (hem pogut canviar el GPS que no funcionava per un de nou) i ens hem endinsat en un mall- Dodeland- on hem passat gairebé 3 horetes, remenant per les botigues. Hem comprat algunes samarretes modernilles en la mateixa botiga pija que ja vam descobrir a NY i hem tornat en el nostre cotxe de lloguer que es com si ja haguessim tingut tota la vida, cantant cançonetes i super alegres i contents . Tornant del mall ha caigut un xàfeg dels que el pare diu que recorda de Cuba, una cortina d'aigua impressionant. Desde l'apartament mentre ens menjàvem unes truitetes fetes amb uns ous blancs ( ben curiosos.. de gallines rosses) veiem la pluja i les llums de la ciutat: un espectacle molt bonic. Després ja gairebé a les 11h hem apagat les llums i demà serà un altre dia.
MARIA

DIA 6: Miami i Boca Raton

Les vistes desde l'apartament en despertar són espectaculars. Es veu tot Miami i Miami Beach. El dia es lleva amb sol i poc a poc van entrant els núvols cap al migdia i a les tardes d'Agost plou.
Per aprofitar aquest sol vam esmorzar aviadet com cada dia.. mentre en Marcelo feia les maletes per un llarg viatge.. Vam degustar uns taquets de pernil que en Joan havia comprat a l'aeroport de Barcelona i aconseguit entrar en el país de manera agosarada.. ell no era concient que en arribar a US t'intercepten tots els embotits,, però com que es un home amb sort, ningú no el va parar i va portar al seu amic Marcelo el taquet de pernil !
Després d'esmorzar, cap a les 8h ja erem a la piscina. A aquesta hora el sol pica com al migdia a Barcelona,
Després del banyet familiar vam despedir al Marcelo i vam marxar amb el cotxe cap a Miami. La ciutat en si és bastant freda, .. Vam trobar un carreret comercial Flagler Avenue i allà vam aparcar i botiguejar..
En Joan s'encarrega de controlar-nos i va dient que fins els últims dies no podem comprar, així que no tornarem gaire carregats.. Vam comprar unes bambes per en Joan super rebaixades, unes tipus crocs per la mare, uns mitjonets per la Laura.... i cap a l'apartament a dinar. Aquests dies ens va bé tenir l'apartament per reduir despeses en menjars. Vam dinar uns macarrons amb salsa de tomàquet que a l'Albert li van encantar ( se'n va menjar dos plats).
A la tarda haviem quedat amb els amics d'en Joan , en Juan i la Lucia, a Boca Raton.
Seguint les indicacions del GPS ( que en tornar se'ns va fer malbé..) i després d'una horeta de camí vam arribar a casa en Juan. La casa dels nostres amics a Boca Raton está situada en una zona residencial molt bonica. Ens van rebre super amables, La Lucia ens va preparar un berenar amb fruita i tarta de xocolata i vam estar parlant una estoneta. Després amb el cotxe ens van voler ensenyar tota la zona, vam visitar un mirador i la platja super llarga i neta, vam borejar un dels barris més luxosos amb cases increibles, amb palmeres a l'entrada i super cotxes aparcats... Quan ja vam començar a tenir gana, ens van portar en un restaurant asiàtic on vam poder sopar super bé, amb la seva bona companyia, un moment molt agradable. Ens despediem dels nostres amics pels volts de les 10 , la Jana ja va caure adormida i l'Albert i la Laura es varen adormir de cami
Fotos del dia 6: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-6/

diumenge, 10 d’agost del 2008

DIA 5: Primer dia a Miami

El primer dia a Miami ha estat un dia molt tranquil, gens comparable als dies precedents a NY. Ens hem llevat com sempre molt d'horeta però com que estem allotjats a casa en Marcelo i en Marcelo no marxa fins demà hem hagut de seguir el seu ritme que és bàsicament dormir, mirar la tele, i escriure en el PC... Hem hagut d'esperar que ell es llevés i no ho ha fet fins a les 11h!!
Després mentre l'Albert descansava i mirava els jocs olimpics, hem anat al super amb en Joan i les nenes. Ha sigut divertit, triar el menjar entre tanta varietat i coses originals.
Hem dinat a casa en Marcelo el que haviem comprat i després hem baixat a banyar-nos a la piscina. El temps no ens ha acompanyat gens doncs ha estat tot el dia ennuvolat i ha plogut una mica. Aqui a Miami la humitat és molt i molt alta i fa molta xafogor, tot s'enganxa..
Els nens a la piscina han estrenat un artilugi nou, una camara que et deixa fer fotos dins l'aigua, i s'han divertit molt.

Per la tarda hem anat passejant fins a Brikvalle Bay, i allá hem gaudit d'unes boniques vistes .. fins hi tot ens ha semblat veure un grup de dofins nadant.
Ara els nens ja son adormit, després de sopar biquinis,.. estavan molt cansats. L'Albert s'ha adormit amb la il.lusio de pensar que demá jugará un partidet de tennis amb en Marcelo i el seu entrenador personal.
Fins demà.
MARIA

Arribem a Miami

En arribar a l'aeroport, vam sortir de l'avió d'estampida a buscar un lavabo per la Laura, Després amb un autobús ens vam dirigir cap al lloc de lloguers de cotxe.

Vam agafar un Dodge la mar de bonic amb GPS. La decisio de pagar més però incloure el GPS va ser un gran encert, veient després lo complicat que era arribar a l'adreça de Miami Beach.. Sortint de l'aeroport el entramat de carreteres era monumental.
Després d'una mitja horeta ja vam ser a casa d'en Marcelo d' IBM. L'apartament está situat en el pis 26 d'un edifici de luxe amb vistes espectaculars al port ,i a Miami Beach. Un aparcacotxes ens va donar la benvinguda amb la qual cosa ja ens vam fer la idea del tipus de lloc on haviem arribat..
En Marcelo molt amablement ens el deixara uns dies el seu apartament. Ens vam instal.lar en una super habitació on dormiriem els 5 , en dos macro llits.
Per sopar amb el cotxe ens vam acostar a una pizzeria on vam degustar unes pizzes dignes del millor xef italià. i després cansats a dormir amb la vista meravellosa, un llit comodissim i fresquets per l'aire acondicionat encara que a l'exterior la xafogor i la temperatura eren molt altes..
Demá será un altre dia, ..
MARIA

Adeu a NY.Arribem a Miami

L'últim dia a NY, el dia s'ha aixecat amb una temperatura molt agradable i un cel totalment clar. Hem esmorzat poc mentre feiem les maletes a l'habitació i hem aprofitat per sortir aviat a fer l'última passejada.
En Joan ha tingut la bona pensada de proposar que veiessim la 5 ena avinguda. M'ha agradat passejar per aquest carrer tan elegant de la ciutat, amb les botigues més "fashion" i a on hi ha la seu de IBM. No podiem haver marxat sense coneixer-ho. Mentre passejavem m'he adonat que em faltava comparar un encàrreg que em va fer una amiga d'Argentona: una "sudadera" a la botiga Abercrombie ( cada vegada que he de dir aquest nom, he de mirar l'etiqueta...). En Sergi també me n'havia parlat d'aquesta botiga tan curiosa. Es com una discoteca on venen roba.. Per entrar hem fet cua i això que eren les 10h del mati. A la porta un noi "catxes" amb el tors desputllat ens ha donat la benvinguda amb un somriure d'orella a orella. Fet l'encàrreg hem tornat rapidet cap a l'hotel i desde allà amb un taxi hem marxat cap a l'aeroport.
A l'aeroport ens esperava una nova aventura que per sort ha acabat bé...Com que teniem uns seients assignats a l'avio però no estavem els 5 junts hem demanat a la senyoreta del mostrador del check-in que ens en dones uns de nous. Era una noia negra amb uns llavis molsuts que en feien 3 dels meus i amb cara de pocs amics i poques ganes de treballar. Quan li hem plantejat el problema ha fet cara de que el tema era molt complicat i finalment entre bufs ens ha donat unes targes d'embarcament que indicaven "seat requested". Nosaltres hem marxat cap a l'avió molt contents però al cap de poc ens hem adonat que en realitat no teniem seient i que estavem en llista d'espera per overbooking. En aquells moments m'he recordat amb rabia de la cara de la senyoreta.. els nens pobrets no entenien res, .. Sort que en Joan amb la seva flema ha aconesguit que l'encarregat ens assignés finalment seients i hem pogut embarcar puntualment.
Ara estic escrivint el blog a dalt de l'avio en el seient 31 E ( cap a la cua) mentre en Joan i els 3 nenes seuen a la filera 28.
Estic aqui sola, avorrida com una ostra, al costat d'un "rapero" que fa pudor i que escolta música amb els walkmans a tot drap. Per la finestra veig el contorn de Washington i de Philadelphia . Penso en que deu fer aquests dies el pare a St Cugat.. fa mes de dos dies que no es conecta ni al blog ni als sms.. Aquests dies recordo molt el viatge a Seattle amb els Baquer. ! Quins molt bons mariarecords! Espero que els nens quan siguin gran recordin també aixi de bé el viatge d'aquests dies.
MARIA

DIA 4: De New York a Florida

Be, una mica mes i ens quedem sense poder volar per un error estúpid dels empleats de Delta però finalment hem fet el salt: de New York a Fort Lauderdale a Florida en menys de 3 hores. El nostre amic Marcelo (el meu ex-jefe argentí de IBM) ens ha obert les portes del seu apartament a Miami. Encara no tinc fotos però això promet!
Demà mes... aqui les últimes fotos de NYC i les primeres imatges nocturnes de Miami: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-4/

JOAN

dissabte, 9 d’agost del 2008

Del bullici del Empire State a la pau del Central Park

El día ha començat com l'anterior. Ens hem llevat cap a les 6h del matí i ja a les 8h erem al hall de l'hotel preparats per un nou dia. L'Albert volia un Dunkin Donut i cap allá ens hem dirigit per esmorzar. L'esmorzar no ha estat del tot agradable, ja que no hem trobat taula per seure tots 5 i ens hem hagut de menjar els croissants i els donuts a peu dret. En Joan feia cara de pomes agres i anava remugant que l'hi agradava mes esmorzar fruita en el lloc que haviem anat el dijous.
Després d'esmorzar hem anat a buscar ja el metro per anar a veure el Empire State. Ara ja teniem més per la mà el tema de la compra dels bitllets i la veritat és que molt ràpidament hem trobat la línea del metro. Hem caminat una miqueta fins arribar a veure el majestuos edifici. Allá a l'entrada hi havia una petita cua i il.lusos de nosatres ens hem imaginat que allò era tot.. però no.. alló era just el principi de les 8 cues que hem hagut de fer per accedir a la planta 86. Una cua per passar el control, una cua per fer la foto, una cua per pujar primer ascensor, una cua per passar a la planta 86, i després cues també per baixar.. Però.... la vista desde l'edifici era flipant ( paraules d'Albert) i hem pogut disfrutar-ne molt.. Hem tingut però un petit ensurt quan un colom ha decidit aterrar sobre el cap de la mare i l'Albert (Ui, quin fàstic, crits de terror!!!). La Jana estava molt motivada allà dalt i anava repetint que volia mirar per "l' escapaloti" que és com ella anomena al telescopi. En baixar ens han donat ( bé, donar es un dir, hem pagat 20 dolars) una foto preciosa que ens havien fet als 5 entre cua i cua..
Després de la visita hem agafat gana, i l'Albert que ultimament está molt menjadaor, ha dit que volia dinar Burritos. Així que hem anat buscant un restaurant Mexicà, fins que per sort hem topat amb un restaruant molt tipic on hem pogut degustar uns burritos i unes quesadillas molt bones. Les nenes no estaven gaire interessades per aquest tipus d'àpat però l'Albert ha tornat a flipar.
En sortir del mexicà en Joan i la Laura que volia comprar una camara han demanat per anar a la botiga BH. Hem fet un llarg camí en autobús, però.. oh mala sort!! en arribar com que son jueus, just començaven el seu weekend i ens han tancat la porta als morros.. La cara del pobre Joan era tot un poema i ni el cafè que ens hem pres al Starbucks l'ha acabat d'animar.
Després hem anat a veure el Museu d'Historia Natural de la ciutat, i com que en Joan és empleat de IBM , ens han deixat entrar gratis. El museu era molt interessant, s'hi veien tots els animals dissecats i l'Albert ha tornat a flipar!. En sortir després de menjar-nos uns hot-dogs ens hem dirigit cap al Central Park. Abans d'anar-hi la mare rondinava, i deia "estic cansada, em fan mal els peus, baixem amb l'autobus...", però quan hem arribat allò era molt molt bonic. Hi havia un casament i una noia tocava l'arpa, el parc era realment preciós.. Amb aquesta bona vista hem acabat el dia de turisme i hem tornat a l'hotel no sense abans comprar un soparet que ens emportariem a l'hotel. La mare, l'Albert i la Jana baldats s'han posat a dormir, però el pare i la Laura han decidit anar a comprar la camera i sortir (bandarres..) per la nit.. Han tornat mes tard amb una mega camera pink per la Laura i aixi ha acabat el tercer dia del nostre viatge.. Fins demà.
MARIA

DIA 3: Entre el bullici i la pau a Manhattan

Un dia molt variat. Tot el matí "perdut" en cues per poder arrivar al pis 83 del Empire State Building (la vista val la pena però t'ho fan pagar: en temps i en diners, si vols arrivar al 102 "clatellada" extra sense previ avís), finalment hem acabat el dia al meravellós i sorprenent Central Park: un oasi de natura al mig de la urbs ... i aviat cap a l'hotel. L'Albert estava extasiat!

Aquí tenir les fotos d'avui. He separat les monotemàtiques de gratacels (la meva passió) i les del Museu d'Historia Natural per no empatjar-vos amb tants animalons.

I aquí teniu la resta a l'espera dels comentaris de la Maria (i potser de la Laura també que està començant a escriure les seves propies notes de viatge en una llibreteta):
http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-3/

JOAN

PD: demà agafem l'avió i cap a casa del Marcelo a Miami.

divendres, 8 d’agost del 2008

NY- avui toca caminar!

El segon dia ha sigut molt intens també. Ens hem llevat aviat doncs a causa del jet lag , a les 6 del mati ja començem a moure'ns. Els primers com sempre a casa, som la Maria i l'Albert, seguits de la Laura i de la Jana i en Joan ( que els hi costa més..). A les 8h del mati ja erem al hall de l'hotel amb una gran il.lusio per conèixer millor la ciutat. La primera parada del dia ha estat un macro self service per esmorzar on hem pogut menjar una macedonia i croissants.. després la primera visita ha estat al Pokemon Center. En Joan feia anys que hi havia estat i tenia moltes ganes que els nens ho veiessin. L'Albert estava al.lucinat i anava dient ( Mare. ens ho passem bé oi?) , la Laureta com sempre tot s'ho volia quedar i la Jana flipava jugant amb les maquinetes ( ho veureu en les fotos). Després del Pokemon center on hem comprat uns ninotets de peluix que son com unes mascotetes pels nens hem anat caminant fins a l'oficina d'informacio atravessant ja la zona centrica de times square.. de fet aquest lloc de la ciutat agobia una mica amb tant soroll i atabalament , ens va agradar més el dia anterior per la nit que durant el dia. Hem fet la gran decisió de no pagar un bus turistic malgrat la insistencia dels venedors de tiquets que ens anaven abordant pel carrer i de comprar tiquets -passis per un dia- amb el transport public. A les 12h la gana ja apretava i hem fet parada i fonda en un restaurant tipicament americà - ESPN zone- on hem pogut degustar unes hamburgueses mentre teniem davant pantalles gegants amb tots els esports on line.. La veritat es que no es el tipus de restaurant a on hem trobarien si em perdés.. je, je.. però als nens els hi ha encantat.
Després de dinar i previ analisi d'un planell bastant indesxifrable del transport urbà hem agafat un autobús que ens portaria cap a la zona O- world trade center- Mentre baixavem amb l'autobus hem pogut disfrutar de tots els barris - Chinatown, Little Italy, Tribeca,-- Ha sigut molt interessant i descansat ( almenys hem deixat de caminar una estoneta). Després d'una mitja horeta en autobus hem arribat al nostre desti. Alla hem visitat l'esglesia- st paul's church- amb tots els records de les persones que van morir en els atemptats. A la sortida de l'esglesia hem anat a veure d'aprop la zona O. Es impressionant veure el forat que ha quedat allà i més impressionant encara pensar en el que va passar ara aviat fará 7 anys..L'Albert va volguer que li expliqués mil detalls del tema, i encara que em sabia greu per la crueltat del fet, li vaig anar responent totes les seves preguntes.. Després ja sabia desde BCN que allá hi havia un gran magatzem tipus Oulet, Century 21.. i allà vam anar.. El lloc era un paradis per les compradores empedernides ( tipus jo..) però era un real agobio per visitar amb 3 nens.. controlant que no es perdessin, entre oferta i oferta .. Al final, vam poder comprar unes sabates per l'hivern pels nens que ens aniran molt bé i jo vaig poder arreplegar un parell de texans ( a 13 dolards cada un!). Vam sortir bastant extenuats dels grans magatzems aixi que vam anar caminant a poc a poc i bevent Cherry Coke cap a agafar un ferry que ens havia de portar a State Island. Es un ferry gratuit que et permet tenir una bona vista de l' estàtua de la llibertat sense haver de pagar els ferrys turistics ( una altra molt bona recomanacio que ens havia fet la Marta d'Argentona). Les vistes desde el ferry eren realment precioses, vam disfrutar molt del viatge, Vam arribar a la Illa i corrents corrents vam tornar a agafar el ferry de tornada per tornar a disfrutar de l'estatua i del Sky Line de NY.. En arribar a la paradeta del ferry, vam canviar de linea de metro i ens vam dirigir cap a Little Italy. La idea era sopar una pizza amb els nens. Aqui realment ens van fallar els càlculs i la caminadeta va ser majúsucla desde la parada de metro al restaurant. Al restaurant el Little Buffalo,vam sopar bé pero peladets de fred per l'aire acondicionat. En sortir i ja bastant cansats la vam tornar a pifiar ( bé , mea culpa..) en els cálculs i vam anar a buscar un metro que ens havia de portar directament a l'hotel i que en realitat ens va deixar a la zona est del carrer 54,.. Vam haver de caminar uns 40 minuts. Els nens caminaven pobrets, van aguantar moltissim i la Janeta pobreta va caure dormida en el seu cotxet. Ah. no he dit, que ens movem amb la Jana sentadeta en un cotxet la qual cosa es indispensable per poder portar aquest ritme.. A les 10h arribavem a l'hotel.. Jo, vaig dir.. Fa 12 hores que som fora, però la Laura em va corregir: no mare, que en fa 14h!! Ja no va donar més de sí el segon dia, vam posar-nos els pijames i vam caure rendits.. Avui aquesta nit hem somniat amb NY, La Laura i l'Albert abraçats als seus petits Pokemons.. Fins dema
MARIA

dijous, 7 d’agost del 2008

DIA 2: Una altra passejada

Avui estic cansat, hem caminat mes de 14 hores per Manhattan (be, també hem agafat bus, metro i ferri) però hem anat de punta a punta. Desde la 54, a on estem, fins a State Island amb ferri i tornant per Little Italy a peu.
O sigui que de moment només paso les fotos i demà la Maria ja us explicarà:

http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-2

JOAN

Primeres sensacions de NY

Desde el taxi ja ens vam anar adonant que hi ha molts NYs.. i vam començar a disfrutar d'aquesta gran ciutat. El sky line.. els taxis grocs.. les botigues especialitzades ( de teles, de botons, ..). Vam trigar més d'una hora en creuar NY.. i ja ens vam donar compte de que aqui el trafic es unes 10 vegades el de una BCN ja congestionada.. ( i un 1 milio de vegades el d'Argentona..).
Vam arribar amarats de suor a l'hotel, ( el taxista per estalviar no va posar l'aire acondicionat). L'hotel Ameritania esta molt ben ubicat, a Brodway, molt apropet de Times Square. Per la nit ens va impressionar el bullici, els llums de neo, els fluorescents d'aquest punt del planeta. A les 10.30 de la nit, no es podia passar pel carrer ( com si fos el dia de St Jordi a la tarda a plaça Catalunya).

Preparem el viatge- Ja som a NY

Ja feia dies que ho planificavem tot., de fet feia mesos... que haviem agafat els bitllets i reservat els hotels.Bé, és més correcte per la meva part que digui que el real artifex d'aquest viatge es en Joan i que jo tan sols he fet de "pinxe". Durant l'any en els moments d'estrés pensavem en el nostre premi: el viatge!
Finalment va arribar el dia 6 d'agost! La veritat és que amb mes nervis que una altra cosa..per en Joan i per mi... Fer les maletes pensant que no se'ns oblidés res, portar una petita farmaciola.. Es clar que fer la maleta per 15 dies per 5 és ben diferent que fer la maleta per un viatge de negocis dels que estem mes acostumats... Vam passar nervis fins l'últim moment.. Aquesta vegada no ens passaria com fa dos anys en el viatge a la Toscana on no vam ser prou precabuts i vam arribar a l' aeroport de Girona amb el passaport de la Jana caducat.. i després vam haver de viatjar en cotxe. Aquesta vegada no ens serviria el plà B i tot havia d'estar en regla. El dia 5 encara va haver de sortir en Joan tot el mati per fer el carnet de conduir internacional per si de cas el necessitem quan estiguem passant uns dies fent ruta amb el cotxe de lloguer.
El dia 6 al mati, després de tancar tota la casa ( tasca gens facil) vam agafar el cotxe gran i vam anar a buscar al nostre xofer en Jordi que molt amablement ens va portar fins la Terminal A. A l'aeroport en fer el check-in jo estava molt neguitosa mentre el noi regirava els 5 passaports .. però tot va a anara molt bé i vam embarcar.després de comprar la Hola i el diariet pel viatge.... No vaig poder evitar uns moments de nostalgia en pujar a l'avio tots 5. Vaig recordar molt el viatge que vam fer a Seattle amb els pares i la Laia ja deu fer uns 20 anys.!!..Recordava la mare , el contenta que ella estava i el contenta que estaria de veure'ns tan feliços a tots 5 .. Fins i tot vaig recordar una anecdota divertida d'aquells dies... A l'avio hi havia el pare de la Silvia Tortosa ( una actriu mes coneguda en aquell temps..) que anava tota l'estona al WC . Ens feia gràcia la situació ... Bé tornant a nosaltres i al nostre viatge... Ens vam asseure la Jana i jo juntes, i l'Albert , en Joan i la Laura al davant. Durant tot el viatge la Jana, somreia encuriosida i em feia preguntes gracioses .. ( al cap de 5 minuts de sortir: ¿ mare, ja hem arribat??). Els dos grans no cal ni dir-ho: es van portar fantastic.
Gràcies a la Marta Garcia una amiga d'Argentona vam reservar previament al vol uns menus infantils pels nens, aixi que de seguida els hi portaven els àpats .. Molt bé.
En arribar al JF Kennedy , vam baixar contents i vam anar cap a la cua d'immigracio. Aquests controls son estressants ,jo amb la meva bosseta i tots els passaports, entrant i sortint els documents, controlant els nens, mirant de respondre les preguntes dels polis.. Aqui vam tenir la primera anècdota curiosa del viatge. Resulta que en passar el passaport de la Laura el policia ens va dir que el seu nom sortia a la llista de "persones conflictives" i que havia de passar a un despatx adjunt. Sembla ser que deu haver pel mon una Laura Lopez mig delinquent.. i la Laura, preciosa ella, amb el seu conjunt rosa i la seva cua de caball, acompanyada de la mare ( jo) va haver d'entrar a la comissaria i complir amb el tramit de control del seu passaport.. Passat aquest trangol i despres de fer varies incursions als WCs de l'aeroport ( amb el consequent fastic que aixo suposa) ja vam poder sortir de l'aeroport. L'Albert anava dient: Vull tocar el terra de NY! Vull tocar el terra de NY!!
MARIA

DIA 1: Primer dia esgotador

Faré un resum molt curt per que demà segur que tothom voldrà explicar-ho a la seva manera:
avui hem arrivat a l'aeroport de JFK de New York al voltant de les 12 h (dues hores desprès en el rellotge però mes de vuit hores reals de viatge)
En lloc de quedar-nos dormint a l'hotel per recuperar-nos ens hem fet una dutxa ràpida i ens hem posat en marxa amb un objectiu: veure el partit del Barça amb els Red Bull !
Semblava una bogeria: no teniem tiquets, no sabiem com arribar-hi i sobre tot teniem por de que els nens patissin el "jet-lag" i s'ens adormissin abans d'arrivar-hi. Però no, tot ha anat perfecte (i el Barça ha guanyat 6-2) i encara que ara no us explico els detalls ara us dono l'enllaç de les fotos per que veieu com ho hem disfrutat. Les anecdotes de l'aventura demà mateix.

Aquí teniu les fotos del primer i llarg dia: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-1/

INTRODUCCIÓ

Aquest preten ser un "bloc" de viatge de la família López i Graupera en les nostres primeres vacances al complert lluny de casa.
Es el primer viatge plegats a l'extranger i es la primera vegada que intentem de fer un bloc com a mitjà de comunicació amb la família, els amics i per al nostre propi record. Així que ja veurem com anirà...

De moment el viatge ja ha començat i tenim moltes coses per explicar, i tothom vol escriure: fins i tot la mama ha pres una llibreta i un llapis per anar escrivint les experiencies viscudes. Però crec que a mi em tocarà la feina d'escrivent digital, es a dir, m'hauré de dedicar una estoneta cada nit a passar-ho a net. Fins i tot he fet un logotip del viatge, que us sembla? (es una modificació d'un logotip que he trovat al google...)
Cordeu-vos el cinturó que això comença !

JOAN

Subscriure's a: Missatges (Atom)