Preparem el viatge- Ja som a NY

Ja feia dies que ho planificavem tot., de fet feia mesos... que haviem agafat els bitllets i reservat els hotels.Bé, és més correcte per la meva part que digui que el real artifex d'aquest viatge es en Joan i que jo tan sols he fet de "pinxe". Durant l'any en els moments d'estrés pensavem en el nostre premi: el viatge!
Finalment va arribar el dia 6 d'agost! La veritat és que amb mes nervis que una altra cosa..per en Joan i per mi... Fer les maletes pensant que no se'ns oblidés res, portar una petita farmaciola.. Es clar que fer la maleta per 15 dies per 5 és ben diferent que fer la maleta per un viatge de negocis dels que estem mes acostumats... Vam passar nervis fins l'últim moment.. Aquesta vegada no ens passaria com fa dos anys en el viatge a la Toscana on no vam ser prou precabuts i vam arribar a l' aeroport de Girona amb el passaport de la Jana caducat.. i després vam haver de viatjar en cotxe. Aquesta vegada no ens serviria el plà B i tot havia d'estar en regla. El dia 5 encara va haver de sortir en Joan tot el mati per fer el carnet de conduir internacional per si de cas el necessitem quan estiguem passant uns dies fent ruta amb el cotxe de lloguer.
El dia 6 al mati, després de tancar tota la casa ( tasca gens facil) vam agafar el cotxe gran i vam anar a buscar al nostre xofer en Jordi que molt amablement ens va portar fins la Terminal A. A l'aeroport en fer el check-in jo estava molt neguitosa mentre el noi regirava els 5 passaports .. però tot va a anara molt bé i vam embarcar.després de comprar la Hola i el diariet pel viatge.... No vaig poder evitar uns moments de nostalgia en pujar a l'avio tots 5. Vaig recordar molt el viatge que vam fer a Seattle amb els pares i la Laia ja deu fer uns 20 anys.!!..Recordava la mare , el contenta que ella estava i el contenta que estaria de veure'ns tan feliços a tots 5 .. Fins i tot vaig recordar una anecdota divertida d'aquells dies... A l'avio hi havia el pare de la Silvia Tortosa ( una actriu mes coneguda en aquell temps..) que anava tota l'estona al WC . Ens feia gràcia la situació ... Bé tornant a nosaltres i al nostre viatge... Ens vam asseure la Jana i jo juntes, i l'Albert , en Joan i la Laura al davant. Durant tot el viatge la Jana, somreia encuriosida i em feia preguntes gracioses .. ( al cap de 5 minuts de sortir: ¿ mare, ja hem arribat??). Els dos grans no cal ni dir-ho: es van portar fantastic.
Gràcies a la Marta Garcia una amiga d'Argentona vam reservar previament al vol uns menus infantils pels nens, aixi que de seguida els hi portaven els àpats .. Molt bé.
En arribar al JF Kennedy , vam baixar contents i vam anar cap a la cua d'immigracio. Aquests controls son estressants ,jo amb la meva bosseta i tots els passaports, entrant i sortint els documents, controlant els nens, mirant de respondre les preguntes dels polis.. Aqui vam tenir la primera anècdota curiosa del viatge. Resulta que en passar el passaport de la Laura el policia ens va dir que el seu nom sortia a la llista de "persones conflictives" i que havia de passar a un despatx adjunt. Sembla ser que deu haver pel mon una Laura Lopez mig delinquent.. i la Laura, preciosa ella, amb el seu conjunt rosa i la seva cua de caball, acompanyada de la mare ( jo) va haver d'entrar a la comissaria i complir amb el tramit de control del seu passaport.. Passat aquest trangol i despres de fer varies incursions als WCs de l'aeroport ( amb el consequent fastic que aixo suposa) ja vam poder sortir de l'aeroport. L'Albert anava dient: Vull tocar el terra de NY! Vull tocar el terra de NY!!
MARIA