Adeu a NY.Arribem a Miami

L'últim dia a NY, el dia s'ha aixecat amb una temperatura molt agradable i un cel totalment clar. Hem esmorzat poc mentre feiem les maletes a l'habitació i hem aprofitat per sortir aviat a fer l'última passejada.
En Joan ha tingut la bona pensada de proposar que veiessim la 5 ena avinguda. M'ha agradat passejar per aquest carrer tan elegant de la ciutat, amb les botigues més "fashion" i a on hi ha la seu de IBM. No podiem haver marxat sense coneixer-ho. Mentre passejavem m'he adonat que em faltava comparar un encàrreg que em va fer una amiga d'Argentona: una "sudadera" a la botiga Abercrombie ( cada vegada que he de dir aquest nom, he de mirar l'etiqueta...). En Sergi també me n'havia parlat d'aquesta botiga tan curiosa. Es com una discoteca on venen roba.. Per entrar hem fet cua i això que eren les 10h del mati. A la porta un noi "catxes" amb el tors desputllat ens ha donat la benvinguda amb un somriure d'orella a orella. Fet l'encàrreg hem tornat rapidet cap a l'hotel i desde allà amb un taxi hem marxat cap a l'aeroport.
A l'aeroport ens esperava una nova aventura que per sort ha acabat bé...Com que teniem uns seients assignats a l'avio però no estavem els 5 junts hem demanat a la senyoreta del mostrador del check-in que ens en dones uns de nous. Era una noia negra amb uns llavis molsuts que en feien 3 dels meus i amb cara de pocs amics i poques ganes de treballar. Quan li hem plantejat el problema ha fet cara de que el tema era molt complicat i finalment entre bufs ens ha donat unes targes d'embarcament que indicaven "seat requested". Nosaltres hem marxat cap a l'avió molt contents però al cap de poc ens hem adonat que en realitat no teniem seient i que estavem en llista d'espera per overbooking. En aquells moments m'he recordat amb rabia de la cara de la senyoreta.. els nens pobrets no entenien res, .. Sort que en Joan amb la seva flema ha aconesguit que l'encarregat ens assignés finalment seients i hem pogut embarcar puntualment.
Ara estic escrivint el blog a dalt de l'avio en el seient 31 E ( cap a la cua) mentre en Joan i els 3 nenes seuen a la filera 28.
Estic aqui sola, avorrida com una ostra, al costat d'un "rapero" que fa pudor i que escolta música amb els walkmans a tot drap. Per la finestra veig el contorn de Washington i de Philadelphia . Penso en que deu fer aquests dies el pare a St Cugat.. fa mes de dos dies que no es conecta ni al blog ni als sms.. Aquests dies recordo molt el viatge a Seattle amb els Baquer. ! Quins molt bons mariarecords! Espero que els nens quan siguin gran recordin també aixi de bé el viatge d'aquests dies.
MARIA