NY- avui toca caminar!

El segon dia ha sigut molt intens també. Ens hem llevat aviat doncs a causa del jet lag , a les 6 del mati ja començem a moure'ns. Els primers com sempre a casa, som la Maria i l'Albert, seguits de la Laura i de la Jana i en Joan ( que els hi costa més..). A les 8h del mati ja erem al hall de l'hotel amb una gran il.lusio per conèixer millor la ciutat. La primera parada del dia ha estat un macro self service per esmorzar on hem pogut menjar una macedonia i croissants.. després la primera visita ha estat al Pokemon Center. En Joan feia anys que hi havia estat i tenia moltes ganes que els nens ho veiessin. L'Albert estava al.lucinat i anava dient ( Mare. ens ho passem bé oi?) , la Laureta com sempre tot s'ho volia quedar i la Jana flipava jugant amb les maquinetes ( ho veureu en les fotos). Després del Pokemon center on hem comprat uns ninotets de peluix que son com unes mascotetes pels nens hem anat caminant fins a l'oficina d'informacio atravessant ja la zona centrica de times square.. de fet aquest lloc de la ciutat agobia una mica amb tant soroll i atabalament , ens va agradar més el dia anterior per la nit que durant el dia. Hem fet la gran decisió de no pagar un bus turistic malgrat la insistencia dels venedors de tiquets que ens anaven abordant pel carrer i de comprar tiquets -passis per un dia- amb el transport public. A les 12h la gana ja apretava i hem fet parada i fonda en un restaurant tipicament americà - ESPN zone- on hem pogut degustar unes hamburgueses mentre teniem davant pantalles gegants amb tots els esports on line.. La veritat es que no es el tipus de restaurant a on hem trobarien si em perdés.. je, je.. però als nens els hi ha encantat.
Després de dinar i previ analisi d'un planell bastant indesxifrable del transport urbà hem agafat un autobús que ens portaria cap a la zona O- world trade center- Mentre baixavem amb l'autobus hem pogut disfrutar de tots els barris - Chinatown, Little Italy, Tribeca,-- Ha sigut molt interessant i descansat ( almenys hem deixat de caminar una estoneta). Després d'una mitja horeta en autobus hem arribat al nostre desti. Alla hem visitat l'esglesia- st paul's church- amb tots els records de les persones que van morir en els atemptats. A la sortida de l'esglesia hem anat a veure d'aprop la zona O. Es impressionant veure el forat que ha quedat allà i més impressionant encara pensar en el que va passar ara aviat fará 7 anys..L'Albert va volguer que li expliqués mil detalls del tema, i encara que em sabia greu per la crueltat del fet, li vaig anar responent totes les seves preguntes.. Després ja sabia desde BCN que allá hi havia un gran magatzem tipus Oulet, Century 21.. i allà vam anar.. El lloc era un paradis per les compradores empedernides ( tipus jo..) però era un real agobio per visitar amb 3 nens.. controlant que no es perdessin, entre oferta i oferta .. Al final, vam poder comprar unes sabates per l'hivern pels nens que ens aniran molt bé i jo vaig poder arreplegar un parell de texans ( a 13 dolards cada un!). Vam sortir bastant extenuats dels grans magatzems aixi que vam anar caminant a poc a poc i bevent Cherry Coke cap a agafar un ferry que ens havia de portar a State Island. Es un ferry gratuit que et permet tenir una bona vista de l' estàtua de la llibertat sense haver de pagar els ferrys turistics ( una altra molt bona recomanacio que ens havia fet la Marta d'Argentona). Les vistes desde el ferry eren realment precioses, vam disfrutar molt del viatge, Vam arribar a la Illa i corrents corrents vam tornar a agafar el ferry de tornada per tornar a disfrutar de l'estatua i del Sky Line de NY.. En arribar a la paradeta del ferry, vam canviar de linea de metro i ens vam dirigir cap a Little Italy. La idea era sopar una pizza amb els nens. Aqui realment ens van fallar els càlculs i la caminadeta va ser majúsucla desde la parada de metro al restaurant. Al restaurant el Little Buffalo,vam sopar bé pero peladets de fred per l'aire acondicionat. En sortir i ja bastant cansats la vam tornar a pifiar ( bé , mea culpa..) en els cálculs i vam anar a buscar un metro que ens havia de portar directament a l'hotel i que en realitat ens va deixar a la zona est del carrer 54,.. Vam haver de caminar uns 40 minuts. Els nens caminaven pobrets, van aguantar moltissim i la Janeta pobreta va caure dormida en el seu cotxet. Ah. no he dit, que ens movem amb la Jana sentadeta en un cotxet la qual cosa es indispensable per poder portar aquest ritme.. A les 10h arribavem a l'hotel.. Jo, vaig dir.. Fa 12 hores que som fora, però la Laura em va corregir: no mare, que en fa 14h!! Ja no va donar més de sí el segon dia, vam posar-nos els pijames i vam caure rendits.. Avui aquesta nit hem somniat amb NY, La Laura i l'Albert abraçats als seus petits Pokemons.. Fins dema
MARIA