Així que a les 6:30 sortiem de South Florida per enfilar el camí cap al nord de la península, no voliem arrivar molt tard a l'hotel.
Els nens estaven excitats i pesadets però de seguida s'han adormit. La ruta era llarga, mes de 4 hores... Quan ens faltaven unes 100 milles el GPS ens ha gastat una mala pasada: resulta que ens ha avisat que hi havia una ruta alternativa recomenada i com que havien avisat de que hi havia un accident a prop de Orlando la Maria ha decidit que agafèssim la ruta proposada. Doncs ha resultat un desastre, la ruta ens ha portat per unes carreteres locals desertes. Havia plogut i estava mig enboirat i hem atravessat una reserva de animals salvatges i boscos humits en plena foscor. En trams de mes de 50 km no veiem ni un sol cotxe ni ser viu !!! La veritat es que feia una mica de por, els nens s'han despertat i s'han trovat allà al mig, negre com la gola d'un llop i només de tant en tant trovavem unes creus iluminades (d'autèntica pelicula de por). El moment de màxima tensió ha sigut quan ens venien unes llums a sobre que semblava un cotxe que anés en sentit contrari.
Al final tot ha acabat be... després de molts kilòmetres pasant per llocs inhòspits i molta paciència per part meva hem arrivat a la zona d'hotels de Orlando. Era quasi mitja nit però hi havia un tràfic molt intens. Tot són botigues i hotels, a on deu viure la gent a Orlando? Això es una gran factoria de turisme a l'engròs. Hem arrivat i el hotel es magnífic (http://buenavistapalace.com), està en una zona ambientada com una illa tropical i el servei es ultra-amable, ens han tractat com uns senyors i els nens han començat a flipar amb la benvinguda (els hi han regalat uns adhesius de Disney)
Tot just hem entrat a l'habitació (amb dos llits dobles magnífics) s'ha posat a ploure a lo bèstia (com de costum per aquí).
Encara que estem a Orlando demà encara no anem als parcs de Disney. Agafarem el cotxe i anirem fins a Kennedy Space Center (la NASA!) que està a una horeta d'aquí, jo ja hi he anat amb IBM. La Jana encara s'haurà d'esperar una mica per conèixer les princesses de veritat. A veure si no plou, les previsions son molt dolentes però tenim contractada una visita per la zona de llançament de cohets que es fa en autobús així que si ha de ploure millor que ho faci demà.
Aquí teniu les fotos del dia: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-8
JOAN

3 comentaris:
menuda aventura!
Imagino que la foto 24 (la maria al llit amb una tasa) representa l'estat de tranquilitat despres d'imaginar-vos perduts pel desert. Alerta amb el GPS, alerta amb les tempestes,
Petons de bon dia
ahir el Barça va guanyar 4-0 i bon partit del e'too
Hola cosinets!! Com us ho esteu passant no?! Ahir vaig arribar de Navarra i he fet un intensiu del vostre blog. Veig que una de les paraules que més surt és "flipar"! Me n'alegor.
No sé si vau veure el Barça. Va jugar prou bé, tot i que el Wisla és un equip molt justet. Encara farem algo, aquest any...
Bueno, que us ho acabeu de passar molt bé. Jo us aniré seguint per aquí. Ptons!
Miquel(et)
PS: jo també m'he passejat per fotos que no són del viatge i me n'he quedat algunes de l'aniversari de l'àvia i de quan va néixer la Janna. Estem tots quatre bastant guapos.
M'en vaig a dormir, pero ja estic esperant llevar-me per llegir les vostres novetats del dia. Demà dia 15 anirem amb la familia rocafort-de-moragas a Zaragoza a visitar la expo. A veure com anirà el primer viatget amb les neeeenees.
Joan ja t'ha passat l'ensurt de la cerretera inhabitada?
Avi Sant Cugat
Publica un comentari a l'entrada