Deu n'hi do. Mira que a mi m'agraden les atraccions "fortes" i mai he dit que no repetiria a cap de les atraccions que he pujat: des del Dragon Khan de Port Aventura fins a la llançadora de la torre de comunicacions de Las Vegas... però avui hem pujat a una atracció que no penso repetir mai mes. Era un simulador de llançament de cohets cap a Mart al parc futurista d'Epcot.I això que ens han avisat mil vegades (els americans no es queden curts): que si podia provocar mareig, que si no era apte per persones delicades... però com que ho diuen a tot arreu he pensat que seria com les demés. Ademés podiem escollir dues aventures: la normal i la forta. I nosaltres (jo, la Laura i l'Albert) valents com el que mes ens hem pujat a la forta sense pensar-ho. Quan estavem a la qua ja hem començat a sospitar ja que la gent que sortia tenia una cara descolocada. Ni tant sols podien caminar i anaven fent "esses" amb cares de mareig.
Però ja era massa tard, hem entrat a les capsules i un cop a dins... fffiiiuuu, cap amunt. En realitat no anavem cap amunt sinó que estavem en una mena de centrifugadora que per la força de rotació ens aixafave, contra els seients de tant ràpid que voltava. Després he llegit que estavem sotmesos a una força 2,5G, dues vegades i mitja la força de la gravetat, i per tant el meu pes aparent era de mes de 150 kg (sorties amb la sensació de tenir la cara totalment aixafada)
Doncs clar, l'Albert marejat com una sopa (la Laura ha aguantat prou bé) i jo també, i com que a sobre acabavem de dinar l'Albert ha acabat bescanviant l'hamburguesa... sort que ja hi havia bosses de paper com en els avions.
I això no es tot. Malgrat hem sortit blancs i l'Albert totalment "grogui" ens hem pujat a una altra atracció "fatal" a on ens esperaven la Maria i la Jana. No era res de l'altre mon (un simulador de proves cotxes) però ha sigut suficient per que l'Albert acabés de buidar l'estòmac. El mes bo es que mentres vomitava ell anava dient a tothom amb veu alta: "it's not from this atraction! I'm sick from the other one.../ no es d'aquesta atracció! estic marejat de l'altre".
I es que al pobret li feia vergonya que la gent pensés que s'havia marejat amb el cotxe.
Malgrat tot al final hem rigut tots recordant la historia. Hem anat a l'hotel a recuperar-nos i després de sopar tot estava oblidat i quedarà com una anècdota divertida del viatge.
JOAN
PD: Les fotos d'avui: http://public.fotki.com/jlgraupera/viatges/usa2008/dia-11/
Entrades
2 comentaris:
ep ! que em feu patir a distància! Albert, digue-li al pare que es perillos voler superar la força de la gravetat, vaja, vaja i fer-ho despres de dinar ... malaguanyada hamburgesa. I la Laura tant tranquila?. Nosaltres varem tornar ahir de visitar la expo de zaragoza -molt educatiu, pero molta gent- i de veure en persona el Robaculeros i el Morico! les nenes avui fan un any, estant de maravella, volent caminar, L'aleix no para ... de riure i de moure's. AVI
apa nens, quantes emocions no ? entre les princeses, la súper gravetat i la sensació de caminar per la lluna !!
Molts records de la Maria i la Glòria que això del mareig no les ha convencut gaire, però encara al.lucinen de les princeses i del passeig per la lluna !!!
Un petó
Gemma
Publica un comentari a l'entrada